Llibre dels Jocs Alfons X

El Llibre dels jocs va ser encarregat per Alfons X, rei de Castella, Lleó i Galícia entre 1251 i 1283.
El llibre consta de 98 pàgines, amb 150 il·lustracions en color. Els jocs cobreixen els escacs (incloent els problemes d'escacs més antics que es coneixen a Europa), l'alquerc, els daus i taules (la família de jocs que inclou el backgammon). El llibre conté la descripció més antiga d'algun d'aquests jocs, incloent també alguns jocs importats dels regnes musulmans.
El llibre és un dels documents més importants per a la investigació dels jocs de taula. L'únic original conegut es troba a la biblioteca del Monestir de l'Escorial, a prop de Madrid. Està enquadernat en pell d'ovella i mesura 42 × 30 cm.
Una còpia de 1334 es conserva a la biblioteca de la Reial Acadèmia de la Història.

Va ser en temps d'Alfons X el Savi quan les peces dels escacs van prendre aquest aspecte medieval que tenen avui, amb el rei i la dama (anomenada llavors alferza o capità), els cavalls, les torres i els alfils, tot i que la forma de jugar abans de 1475 era més semblant a com jugaven els perses al segle V que als escacs actuals.
Anteriorment les torres s'anomenaven rocs i la dama era la reina, terme que encara s'usa en molts països. El cavall representa el cavaller errant. L'alfil, també va representar altres personatges: bisbe o bufó (boig)